Dones en la filosofia

El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la història de la filosofia,^[1] però el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes. A aquesta falta de reconeixement han contribuït també les actituds clarament misògines d'alguns filòsofs, que atribuïen a l'home un caràcter racional i a la dona un potencial més emotiu i intuïtiu. D'aquesta opinió van ser Plató, Aristòtil, Pau de Tars, Tomàs d'Aquino, Rousseau, Hegel, Schopenhauer o Nietzsche, com ho mostren els seus escrits.